(Cantu)

Càtiga càtiga compare meu,
mòvedi mòvedi non t'istracare
mi chi su mustu non mi paret feu
e in binu 'onu faghèt isperare.

Càtiga càtiga in cussu chizone,
bàntziga bàntziga bi lompes como,
intreu non siat nemmanc'un'udrone,
si non lu faghes non bintras in domo.

Catighende catighende
tota s'ua est pianghende
ma su mustu chi est falende RIT.
grascia manna nos est dende.

Càtiga càtiga sos pupujones
fin'a bessire su santu licore
frobidos bene siant pes e carrones
po su remiru de tantu laore.

Cantas 'essidas in binz'apo fatu
in dies fritas cun s'ischimadorza
e ap'ispartu ladàmin'isfatu
terra ortule'nde cun sa malaorza.

Rit.

Càtiga càtiga e non sueres
mi chi nde 'etant un'àteru tantu.
Cand'est finida ti c'andas ue cheres
ma como umpare finimus su cantu.

Nos amrnentemus de s'annu passadu:
ràndine at dadu sas ischirrioladas,
cussu 'entu malu aiat irrainadu
su muristellu piantad' in debadas.

Rit.

A besu meu chi nd'essint tres cossos,
bianca cun niedda umpare misciada,
saltiz'e casu segados a mossos
ant a nos fagher sa fest'imbreagada.

E si de 'antu faghimus su 'inu
nde arribemus a Babbai Larentu:
l'amus a tènnere che bonu 'ighinu
pro chi la finat cussu malu 'entu

Menzionata al Premio Letterario di Viniscola 2016