Embat
de Carlo Demartis

A on corrin le ondes
en anfany
sota els hàlits
que fueta lo llebeig?
Emergin de l’abisme
s’unflen, desblanquen
d’una cresta
que posc istants resta
i un mugir hirós
pareix que les espiny
a la costera.
Morin alçant-se al cel
blanques com a mans
desesperades
a l’embat de les roques;
se distenen
sense cos
llone la rena
cansades
d’aquest corre breu
sense esperança.
L’onda porta
el sentit de la vida.

Mareggiata


Dove corrono le onde
nell’affanno
sotto i soffi
sferzati del libeccio?
Emergon dagli abissi,
salgono, sbiancano
in una cresta
che pochi attimi resta
e un muggire iroso
sembra che le sospinga
sulla costa.
Muoiono levate al cielo
candide come mani
disperate
nell’impatto alle rocce;
si stendono
dissolte
all’arenile
fiaccate
dalla corsa breve
senza fine.
L’onda ci svela
il senso della vita.