Istória de Sardigna
di Cristoforo Puddu

(contadu curtzu in versos pro sos pitzinnedhos sardos: a Dieghedhu)

I
Ap’a iscrier de Sardigna
ísula sestada dae su tempus
pro unu pópulu corriatu.
Ap'a iscrier sedatendhe
dae s'intzertu passadu
a s'istória connota.

II
Genesi
Sonos isfumados
in sa ’oghe de sos ammentos
si sun abbojados
cun su sèmene ’e pópulos
chi s'andhera ’e su disterru
e sos arriscos de sa vida
an ispartinadu in su mundhu
pro rinascher Sardos
in rocarzos de mudregu e de chessa.

III
Sos primos ómines
E fàbulas chen'edade
contan
de ómines
chi allisiaian sa pedra
cun manos balentes,
isculpian in sas percas
naes e feras
e imbentaian trastes
cun sa terra luzana.

IV
Sa fide antiga
E pro Deus
aian sa Terra
cun sos frutos suos arestes
chi si cumprian
in sa lughe ’e sa die
e in su mistériu ’e sa note.
Àteros Deos
— supridos a nois pro ammentu —
sun imprentados in su brunzu.

V
Sa tziviltade de sos nuraghes
Cun su crescher de sas tziviltades
su tempus colat imbenteri
e acurtzu a sos trainos
o ’enas manantiales
e in s’artu ’e sos montrigos
si àrtzian sos nuraghes
a fundhamentu ’e una sotziedade
de pastores, massajos, artijanos
e de catziadores-gherreris.

VI
Sos Shardana e sas tzitades-nassione
Chérfidas dae sos marineris
e piscadores shardanas
si fràigan — cara a mare —
tzitades mannas e de tràficu.
Karalis, Nora, Bithia,
Solki, Tarros, Cornus...
Tzitades-Nassione guvernadas dae zuighes
e dae sàbios e betzos printzipales
chi bisaian abberrer àidos a s'ísula.

VII
Unu mare cuntierradu
Sa Sardigna
— cun sinnos de pópulu —
s’acrarat in su Mediterràneu
mere de unu mare cuntierradu
ue Cartàgine e Roma
illàcanan conchistadores.
S’aparitzan tempos nôs
chi an a mudare su currer de s'istória
e s'identidade ’e deris e de oe.

VIII
Barbàgia: barandilla de sardidade
E sa zente isulana
— dae sempre ispíritu atzudu —
mustrat de no incujare s’ischina
a sa fitiana violéntzia
de s'ocupatzione romana
chi la cheret isciàa.
Su coro reberde ’e Barbàgia
faghet barandilla
a sas ínnidas làcanas de sardidade.