Notte iscura, muda,
no ischimuzu de feras,
non boghes in s’istérrida alva.
Sos isteddos sunt pianghende
làgrimas de astràu.
S’aèra in mudèsa
càntigu est cantende
soberanu,
in s’àmina l’intendo.

Torrat Nadale.

Falat dae chelu
in chéjas lughìdas,
in piàttas e carrelas
a festa tramunadas,
in domo de su riccu
dae saràu incoronada,
inoghe, igùe…
inue bi ses tue
cun sa bértula piena…

Eàllu,
trazende pes,
che pedidòre
cun s’umbra sua
est avantzende…
Non b’at in ziru un’animale:
nottèsta est Nadale.
Isse est torrende
sena saccu,
sena pane,
frunidu ‘e penas:
su dolore
si l’idet in su chizu.

Est Nadale,
sa festa tua, Fizu…
Sa festa de su perdonu e de s’amore,
sa festa de su dolore,
sa festa de su tribagliu
sueradu santamente,
sa festa de sa zente
sidida de paghe,
festa de òmines
de bona voluntade.

(16.12.1977)